LA PIEL VACIA
Coreografía y dirección del proyecto: Paloma Muñoz / Asistente de dirección: Amanda Rubio / Intérpretes: Amanda Rubio, Raquel Klein, Núria Navarra, Sara Enrich y Laura Lliteras / Espacio sonoro: Guillem Llotje / Iluminación: Jaume Ortiz / Vestuario: Laura Diéguez / Producción: Sonia Fernández / Foto: F. Creative / Esta pieza recibe el apoyo de el Graner y el Centro Cívico
L'espai sonor que us presento es deliberadament quelcom inacabat, sempre és diferent. M’agrada parlar d’un espai sonor autogenerat. El punt de partida és la vibració generada per les ballarines, els seus cossos, respiracions, paraules, cops i petons que nodreixen durant tota la peça una font infinita de textures. També aborbeix l’espai d’exhibició, les seves resonàncies i condicions físiques com les pròpies especificitats sòniques de l’equipament i l’impacte de la presència dels espectadors.
La vibració, recollida per microfonia en directe, es filtrada, retroalimentada, l’afinem, octavada, reververada, distorsionada, repetida i retornada de manera inmediata a l’espai escènic com si es tractés d’un gegant sintetizador en forma d’auditori.
En aquest sentit, com que la font és en directe, mai és igual i per tant renunciem a una part de la capacitat de control del que esdevé. Previament s’estableixen uns punts d’inflexió per on passar que acompanyen la dramaturgia de la peça, assumint, però, un percentatge irreductible d’atzar.
En aquest sentit l’espai sonor és una vivència compartida amb el públic, que simbioticament contempla i viu l’experiencia de la dansa i la instalació sonora des de la seva efemeritat.
No és possible grabar-lo ni reproduir-lo, és una experiencia dissenyada per a gaudir-la en viu, anàloga al moviment.